ENZIMS

Durant cada segon de la vida da cada persona, més de 3000 enzims diferents identificats (més d’altres encara sense descobrir), participen en el procés de realitzar, canviar i renovar - moltes vegades a velocitats vertiginoses- tot el necessari per mantenir-nos vius. Els enzims realitzen tot això en un xarxa entrellaçada que cap ordinador podria dur a terme.

La historia de la vida sobre la terra es pot entendre considerant els enzims
necessaris per l’ evolució en cada etapa individual. L’oxigen es va poder
produir a l’aire gràcies a que les plantes simples varen generar nous enzims
capaços d’alliberar oxigen a partir del diòxid de carboni de l’aire i d’altres
substàncies. La cèl·lula més primitiva deu la seva existència a la presència
dels enzims.

QUÈ SON ELS ENZIMS?
Des de fa més de 100 anys es coneix que els enzims son proteïnes. Cada enzim està format per cadenes molt específiques d’aminoàcids. Els enzims son els causants de la transformació d’una matèria en una altra; per exemple, la llet en formatge, l’ordi en cervesa, el most en vi o la massa en pa.

El nostre organisme conté una gran quantitat d’enzims necessaris per dur a terme múltiples reaccions bioquímiques. Els enzims s’uneixen als substrats (substàncies que, mitjançant una reacció catalitzada per l’enzim, es transformarà en un altre producte o productes) per transformar-los en substàncies bioquímicament disponibles.

Existeixen molts aliments rics en enzims que ens ajuden a assimilar els nutrients i a convertir-los en substàncies bioquímicament disponibles pel nostre organisme. Desafortunadament, moltes vegades acostumem a oblidar-nos de la importància d’aquestes substàncies i mengem aliments desvitalitzats, absents de nutrients essencials. És el cas dels aliments que provenen de les grans indústries alimentàries; aliments desproveïts d’enzims i de vida, com és el cas de les farines i sucre refinat. Tots aquests ingredients son “aliments buits”, “esquelets alimentaris” que contribueixen en l’aparició de moltes malalties de la civilització moderna; les conseqüències de tot això son digestions pesades , trastorns digestius, dipòsits de greix i sobrepès; que a la llarga es poden associar amb altres problemes com els trastorns circulatoris.



AUGMENTA ELS NUTRIENTS ESSENCIALS DE LA TEVA DIETA
Inclou als teus àpats una bona amanida crua de procedència biològica, amb: germinats, xucrut, enciam, escarola, fonoll, remolatxa, pastanaga

Condimenta els aliments amb sal marina en comptes de sal refinada, ja que aquesta última actua com un inhibidor enzimàtic.

També és important prestar atenció al llevat mare de forn doncs les cèl·lules d’aquest llevat contenen quantitats abundants de vitamines, minerals i oligoelements que estimulen l’activitat enzimàtica en els intestins.

Condimenta els plats amb salsa de soja o tamari, l’agent enzimàtic més antic que existeix. Les seves propietats activadores de la digestió es coneixen a l’Àsia des de fa milers d’anys. Es prepara barrejant farina de soja amb ordi o arròs que seguidament es fermenta amb l’ajuda d’un fong (Aspergillus oryzae) que conté una gran varietat d’enzims amb una gran activitat

RODÓ DE SEITÀ FARCIT

Ingredients per a 4 persones:
1 kg de seità casolà, sense bullir, just després del procés de rentat
5 pastanagues
1 pebrot vermell
1 pebrot groc
1 manat de mongetes verdes
150g de tofu Natursoy
3g d’all
2 tires d’alga kombu (millorarà la digestibilitat del seità)
Julivert picat
Pebre vermell (dolç o picant)
1 vas de salsa de soja o tamari
Oli d’oliva Casa Pareja
Caldo vegetal Aneto ecològic
Cordill de cuina

Preparació:

Un cop tenim la bola de gluten recent netejada del midó, la col.loquem en una font amb cantoneres altes i coberta de caldo, unes cullerades d’oli, el pebre vermell, els alls ben picats, el julivert, el vi i la salsa de soja. Deixem macerar durant vàries hores o tota la nit, tapat.
Donem una cocció ràpida a les verdures amb aigua bullint durant 8-10 minuts. Les escorrem bé. També escorrem el gluten de la salsa del macerat i estirem amb cura a la mateixa font o en una superfície plana fins obtenir una forma rectangular. Comencem a col·locar les verdures i el tofu tallat a tires alternativament i anem enrotllant una mica la massa. Col·loquem més farcit i enrotllem, i així successivament fins tancar amb la massa elàstica. Ho lliguem amb el cordill de cuina, com un rostit.
En una olla gran, posem el caldo del macerat, col.loquem el seità farcit i ho cobrim amb més aigua o caldo de verdures. Afegir l’alga kombu i ho deixem bullir a foc baix durant 1 hora. Si faltés líquid, podem afegir-ne més. . La massa ha d’estar sempre ben coberta.
Amb cura de no cremar-nos, traiem el seità i el col.loquem en una safata, el deixem reposar i refredar una mica abans de treure el cordill i ho tallem en rodanxes grosses.
Ho servim calent, acompanyat d’una salsa que ens agradi, per exemple, salsa de tomàquet picant.

Ingredients per fer el seità a casa:
1 bossa de gluten
Pa ratllat
Salsa de soja
1 safata de verdures: api, 3 pastanagues, 1 pebrot vermell, 1 prebrot verd, 3 dents d’all...(en funció dels gustos)
2 o 3 pastilles de caldo vegetal ecològic
Sal marina

Preparació:
Posem el contingut de la bossa de gluten en un recipient gran, afegim 1 culleradeta petita i rasa de sal marina i 4 culleradades de pa ratllat. Ho barregem tot molt bé.

UN BATUT PER A CADA MOMENT

PER PROTEGIR LA PELL I ELS ULLS DEL SOL

Batut de pastanaga, poma, taronja i suc d’àloe vera:
100ml de suc de pastanaga
100ml de suc de poma
50ml de suc de taronja
6 cullerades de suc d’àloe vera

Còctel de pastanaga, espirulina i cilantre:
200ml de suc de pastanaga
Una mica de cilantre fresc picat
2 comprimits d’espirulina triturats
Unes gotes de llima
Pebre negre

Suc de tomàquet amb àloe
200ml de suc de tomàquet
6 cullerades soperes d’àloe vera
Pebre negre i sal marina


PER MILLORAR LA CIRCULACIÓ

Batut d’avajoneres, poma, açai amb melassa d’arròs
100ml de suc d’avajonera
100ml de suc de poma
30ml de suc d’açai
1 culleradeta de melassa d’arròs

Batut de maduixots, magrana i noni
100ml de suc de maduixots
100ml de suc de magrana
30ml de suc de noni

BEGUDES ANTIOXIDANTS PER ESTAR A PUNT PER L'ESTIU

L’estiu és un moment ideal per aprofitar els beneficis de les fruites i verdures de temporada, perquè contenen una gran quantitat de nutrients antioxidants beneficiosos per protegir el nostre organisme per dins i per fora i evitar l’envelliment cel·lular. A continuació us expliquem les propietats de cada aliment i cadascun dels seus beneficis per la nostra salut.

Suc d’açai: aquesta fruita provinent de l’amazones és molt rica en antioxidants, vitamines, sals minerals i àcids grassos essencials. És una fruita molt rica en antocianidines, el que fa que sigui molt adequada per protegir-nos dels efectes nocius dels radicals lliures. També destaca pel seu contingut en Omega-6 i Omega-9, d’aquí la seva propietat per ajudar a reduir els nivells de colesterol i el seu benefici en la millora de l’absorció de nutrients per part del nostre organisme. El seu alt contingut en fibra soluble i insoluble ajuda a regular el trànsit intestinal i, a més, dona sensació de sacietat.

Suc de magrana: aquesta fruita és originaria de l’antiga Pèrsia i ja els grecs la consideraven símbol de l’amor i la fecunditat. Els seu contingut abundant en antioxidants la converteixen en una de les fruites més recomanades per prevenir l’envelliment cel·lular. A més, purifica la sang, millora la digestió i és molt bona per depurar i enfortir el fetge.

Suc d’àloe: és molt conegut per les seves grans propietats medicinals. El suc d’àloe és ric en vitamines, minerals i mucopolisacàrids, aquests últims, substàncies que proporcionen hidratació i protecció a la nostra pell. Els mucopolisacàrids son imprescindibles per mantenir el col·lagen del nostre organisme.

Suc de noni: aquest fruit és un excel.lent aliment que conté un elevat contingut en fitonutrients. És ric en escopoletina i òxid nítric, dos substànies que ajuden a millorar el pas de la sang pels vasos, normalitzant la pressió arterial, millorant la circulació i oxigenació dels teixits. A part, el suc de noni és conegut per les seves propietats antiinflamatòries i estimulants del sistema immunològic.
Suc d’avajonera blau: presenta un potent efecte antioxidant. Manté les parets dels capil·lars forts i flexibles i protegeix les estructures de col·lagen. També té propietats antiinflamatòries i s’ha demostrat que té un efecte anti-cancerigen.

Suc de Goji: fa més de 2.000 anys que aquests fruits s’utilitzen com aliment i com a medicament a la medicina tradicional xinesa. El seu sabor és lleugerament dolç, similar als dàtils i amb un punt que recorda als tomàquets. Els seus beneficis són coneguts per la seva riquesa en antioxidants. A més, activen la circulació, enforteixen el sistema immunològic, milloren la qualitat de l’esperma i milloren la vista.

Suc de pastanaga: la pastanaga és coneguda per la seva riquesa en beta caroté, antioxidant que, com hem vist en anteriors articles, té un gran efecte protector de la nostra pell. Per això és tan recomanada per aquesta època de l’any.


Suc de tomàquet: destaca pel seu contingut en licopè (pigment que li confereix la coloració vermella), antioxidant beneficiós per la nostra vista, pell i mucoses. el tomàquet és un gran remineralitzant i desintoxicant de l’organisme.

El cacao

ARBRE DEL CACAO, Theobroma cacao L.,
El cacao és un arbre originari dels boscos tropicals d’Amèrica central i dels equatorials d’Amèrica del Sud. Es cultiva a l’Oest d’Àfrica (només la costa Marfil produeix un 38% de la producció mundial) i Ghana un 12%. L’arbre del cacao es cultiva també a América del Sud (Brasil) i en quantitats creixents en el Sud-est Asiàtic (Indonesia, Malasia).

LA PLANTA
Aquest arbre es caracteritza per que les seves flors es troben insertades directament en el tronc i en les branques més grosses i pels seus fruits típics, voluminosos (15-20 X 10-12 cm), i que poseeixen una pared coriàcea de color groc a vermell, marcada per socs verrugosos. Conté entre 20 i 40 llavors, les “habas”, envoltades per una polpa blanca.

En estat fresc, aquestes “faves” son inolores, molt astringents i amargues: obtenen un color marronós només desprès d’una fermentació llarga i posterior dessecat. El procés de torrefacció i el posterior laminat fan que desprès apareguin les seves qualitats gustatives del cacao i dels productes que d’aquest en deriven.


COMPOSICIÓ QUÍMICA
L’atmetlla de la llavor del cacao contè aproximadament un 50% de lípids. Aquest, anomenats “manteca de cacao”, estàn constituïts per un 75% de triacilglicerols simétrics que poseeixen un àcid olèic en posició 2. La composició dels àcids grassos varia segons el seu origen geogràfic: saturats un 50%, insaturats un 30-37%. Es troben també compostos fenòlics, que durant el procès de la fermentació s’oxiden i provoquen l’olor caracterísitc del cacao.

Pastís de polenta i xocolata

Ingredients:
3/4 L de llet de civada ("avena") Oatly
1 cullerada sopera d'agar-agar en flocs
1/2 tableta de xocolata negra
2 cullerades d'avellanes picades
3 cullerades de melassa o suc de poma concentrat
1 vas de polenta

Preparació: escalfar la llet de civada amb els flocs d'agar-agar i la xocolata. Quan comenci a bullir afegirem les avellanes i la polenta. Ho incoporarem en un motllo i ho deixarem refredar. Servir amb unes rodanxes de papaya.

Polenta amb shitake i pastanaga

Ingredients:

• 1 vas de polenta (sèmola de blat de moro) (2 vasos d'aigua)
• 2 pastanagues
• 1 ceba
• 6 shitakes (remullats en aigua durant 30 minuts)
• oli, sal

Preparació: Sofregir la ceba. Quan estigui daurada afegirem la pastanga tallada a daus i ho deixarem que es vagi coent. Anirem afegint aigua i desprès els shitake prèviament hidratats. Ho deixarem coure fins que la pastanaga estigui feta. Mentrestant, escalfarem l'aigua i quan aquesta bulli incorporarem la sèmola de blat de moro. Barrejarem durant 5 minuts per evitar que quedin grumolls. Finalment, incorporarem les verdures a la sèmola i ho posarem en un motlle rectangular. Ho deixarem refredar. Es pot servir acompanyat d'alguna salsa o com aperitiu.