ENZIMS

Durant cada segon de la vida da cada persona, més de 3000 enzims diferents identificats (més d’altres encara sense descobrir), participen en el procés de realitzar, canviar i renovar - moltes vegades a velocitats vertiginoses- tot el necessari per mantenir-nos vius. Els enzims realitzen tot això en un xarxa entrellaçada que cap ordinador podria dur a terme.

La historia de la vida sobre la terra es pot entendre considerant els enzims
necessaris per l’ evolució en cada etapa individual. L’oxigen es va poder
produir a l’aire gràcies a que les plantes simples varen generar nous enzims
capaços d’alliberar oxigen a partir del diòxid de carboni de l’aire i d’altres
substàncies. La cèl·lula més primitiva deu la seva existència a la presència
dels enzims.

QUÈ SON ELS ENZIMS?
Des de fa més de 100 anys es coneix que els enzims son proteïnes. Cada enzim està format per cadenes molt específiques d’aminoàcids. Els enzims son els causants de la transformació d’una matèria en una altra; per exemple, la llet en formatge, l’ordi en cervesa, el most en vi o la massa en pa.

El nostre organisme conté una gran quantitat d’enzims necessaris per dur a terme múltiples reaccions bioquímiques. Els enzims s’uneixen als substrats (substàncies que, mitjançant una reacció catalitzada per l’enzim, es transformarà en un altre producte o productes) per transformar-los en substàncies bioquímicament disponibles.

Existeixen molts aliments rics en enzims que ens ajuden a assimilar els nutrients i a convertir-los en substàncies bioquímicament disponibles pel nostre organisme. Desafortunadament, moltes vegades acostumem a oblidar-nos de la importància d’aquestes substàncies i mengem aliments desvitalitzats, absents de nutrients essencials. És el cas dels aliments que provenen de les grans indústries alimentàries; aliments desproveïts d’enzims i de vida, com és el cas de les farines i sucre refinat. Tots aquests ingredients son “aliments buits”, “esquelets alimentaris” que contribueixen en l’aparició de moltes malalties de la civilització moderna; les conseqüències de tot això son digestions pesades , trastorns digestius, dipòsits de greix i sobrepès; que a la llarga es poden associar amb altres problemes com els trastorns circulatoris.



AUGMENTA ELS NUTRIENTS ESSENCIALS DE LA TEVA DIETA
Inclou als teus àpats una bona amanida crua de procedència biològica, amb: germinats, xucrut, enciam, escarola, fonoll, remolatxa, pastanaga

Condimenta els aliments amb sal marina en comptes de sal refinada, ja que aquesta última actua com un inhibidor enzimàtic.

També és important prestar atenció al llevat mare de forn doncs les cèl·lules d’aquest llevat contenen quantitats abundants de vitamines, minerals i oligoelements que estimulen l’activitat enzimàtica en els intestins.

Condimenta els plats amb salsa de soja o tamari, l’agent enzimàtic més antic que existeix. Les seves propietats activadores de la digestió es coneixen a l’Àsia des de fa milers d’anys. Es prepara barrejant farina de soja amb ordi o arròs que seguidament es fermenta amb l’ajuda d’un fong (Aspergillus oryzae) que conté una gran varietat d’enzims amb una gran activitat

BEGUDES ANTIOXIDANTS PER ESTAR A PUNT PER L'ESTIU

L’estiu és un moment ideal per aprofitar els beneficis de les fruites i verdures de temporada, perquè contenen una gran quantitat de nutrients antioxidants beneficiosos per protegir el nostre organisme per dins i per fora i evitar l’envelliment cel·lular. A continuació us expliquem les propietats de cada aliment i cadascun dels seus beneficis per la nostra salut.

Suc d’açai: aquesta fruita provinent de l’amazones és molt rica en antioxidants, vitamines, sals minerals i àcids grassos essencials. És una fruita molt rica en antocianidines, el que fa que sigui molt adequada per protegir-nos dels efectes nocius dels radicals lliures. També destaca pel seu contingut en Omega-6 i Omega-9, d’aquí la seva propietat per ajudar a reduir els nivells de colesterol i el seu benefici en la millora de l’absorció de nutrients per part del nostre organisme. El seu alt contingut en fibra soluble i insoluble ajuda a regular el trànsit intestinal i, a més, dona sensació de sacietat.

Suc de magrana: aquesta fruita és originaria de l’antiga Pèrsia i ja els grecs la consideraven símbol de l’amor i la fecunditat. Els seu contingut abundant en antioxidants la converteixen en una de les fruites més recomanades per prevenir l’envelliment cel·lular. A més, purifica la sang, millora la digestió i és molt bona per depurar i enfortir el fetge.

Suc d’àloe: és molt conegut per les seves grans propietats medicinals. El suc d’àloe és ric en vitamines, minerals i mucopolisacàrids, aquests últims, substàncies que proporcionen hidratació i protecció a la nostra pell. Els mucopolisacàrids son imprescindibles per mantenir el col·lagen del nostre organisme.

Suc de noni: aquest fruit és un excel.lent aliment que conté un elevat contingut en fitonutrients. És ric en escopoletina i òxid nítric, dos substànies que ajuden a millorar el pas de la sang pels vasos, normalitzant la pressió arterial, millorant la circulació i oxigenació dels teixits. A part, el suc de noni és conegut per les seves propietats antiinflamatòries i estimulants del sistema immunològic.
Suc d’avajonera blau: presenta un potent efecte antioxidant. Manté les parets dels capil·lars forts i flexibles i protegeix les estructures de col·lagen. També té propietats antiinflamatòries i s’ha demostrat que té un efecte anti-cancerigen.

Suc de Goji: fa més de 2.000 anys que aquests fruits s’utilitzen com aliment i com a medicament a la medicina tradicional xinesa. El seu sabor és lleugerament dolç, similar als dàtils i amb un punt que recorda als tomàquets. Els seus beneficis són coneguts per la seva riquesa en antioxidants. A més, activen la circulació, enforteixen el sistema immunològic, milloren la qualitat de l’esperma i milloren la vista.

Suc de pastanaga: la pastanaga és coneguda per la seva riquesa en beta caroté, antioxidant que, com hem vist en anteriors articles, té un gran efecte protector de la nostra pell. Per això és tan recomanada per aquesta època de l’any.


Suc de tomàquet: destaca pel seu contingut en licopè (pigment que li confereix la coloració vermella), antioxidant beneficiós per la nostra vista, pell i mucoses. el tomàquet és un gran remineralitzant i desintoxicant de l’organisme.

ALIMENTS PER LA MEMÒRIA

A la natura existeixen molts aliments que ens proporcionen nutrients essencials com per exemple: Omega-3, fósfor, lecitina de soja i altres substàncies necessàries pel correcte funcionament del sistema nerviós i el manteniment de la memòria:

FRUITS SECS
Son aliments amb una excel·lent font de nutrients essencials. Els seus olis vegetals son rics en àcids grassos essencials Omega-3 i Omega-6 necessaris per la correcta formació de les membranes cel·lulars de tots els teixits i, en especial de les cèl.lules nervioses; formen part de totes les membranes cel·lulars i de la veïna de mielina dels nervis.

“la riquesa nutricional dels fruits secs es troba en la qualitat dels seus olis;
d’aquí la importància de consumir-los crus o lleugerament torrats”

SÈSAM
Les llavors de sèsam contenen una gran riquesa nutricional. Son rics en àcids grassos essencials Omega-6 i Omega-3, aminoàcids essencials i son una de les fonts més riques i assimilables de calci i magnesi. Juntament amb la soja, el sèsam és un dels aliments més rics en lecitina, substància que actua com emulsionant dels greixos i realitza un paper fonamental en el nostre organisme; és un component essencial del teixit nerviós, es troba a la sang, la bilis i també intervé en la correcta funció de les glàndules sexuals. La seva riquesa en lecitina li proporciona un gran poder protector i estimulant del sistema nerviós central, afavorint l’activitat mental i la memòria.

GERMEN DE BLAT
A més a més de ser ric en proteïnes, és una excel.lent font de vitamina E, A i vitamines del gruo B. Aquest complement i també destaca pel seu contingut en cinc, manganès, fòsfor i sofre.

CIVADA
Aquest cereal conté una proteína d’excel.lent qualitat. A més a més, aporta una bona dosis d’àcids grassos insaturats, sobretot àcid linolèic (40%) Omega-6 i és ric en fosfolípids (4%). Presenta una quantitat important de fibra soluble (beta glucanos) que ajuda a disminuïr els nivells de colesterol i també proporciona una quantitat important de vitamines A, D, B2, B12 i minerals.

MILL
És un tipus de gra que creix molt ràpid i no necessita molta aigua, creix en llocs on ni el blat ni l’ordi poden créixer i forma part de l’alimentació bàsica de les poblacions de l’Àfrica, la Xina i l’Índia. A més a més, és molt resistent i pràctic d’emmagatzemar ja que es manté durant uns cinc anys.

Destaca per ser un dels cereals més rics en ferro (9mg/100gr); cobreix el 15% de les necessitats diàries d’aquest mineral. També és molt ric en magnesi (170mg/100gr) i, a més amés A més a més, és una excel·lent font de fòsfor, lecitina i vitamines del grup B.

“La Bíblia ens explica que el mill va créixer a Israel cap al 600 a.C.
L’historiador grec Herodes descriu, en els seus escrits del 400 a.C., el
creixement del mill a l’Imperi Persa i al Grec. A Europa es menjava aquest
cereal bullit en aigua o en llet com la polenta. Al Nord d’Itàlia i a Roma, el
porridge elaborat amb mill era conegut amb el nom de “puls” i era el menjar més
típic de la gent més pobre en temps de la República Romana.
Cap al 200 a.C., durant la dinastia Han, molta gent de la Xina elaborava vi a partir del mill i a l’Àfrica fabricaven (encara ara) cervesa a partir del mateix cereal”.

Estrés y Colesterol: respuesta intrínseca de nuestra memoria genética

Presiones, objetivos, competitividad, negocios, excesivo trabajo, ansiedad,
miedo, pánico y un largo etcétera engloban una sucesiva descripción de
situaciones estresoras. Diversos estudios corroboran el aumento del
colesterol como una respuesta fisiológica producida por el estrés, situación que
ya se producía en la prehistoria cuando nuestros ancestros iban a la caza.

Nuestros familiares ancestrales tuvieron que luchar, cazar y recolectar para conseguir alimento y poder nutrirse para seguir la evolución humana y poder llegar hasta nuestra sociedad contemporánea. Durante la prehistoria existía la ley del más fuerte para sobrevivir, progresar y evolucionar. Cuando se les presentaba una situación de peligro, la respuesta del organismo iba encaminada a aumentar el suministro de energía hacia las células para poder prologar la respuesta frente al agente estresante y producir más energía (más glucosa y grasa) para poder adaptarse a esta situación de “alarma”.

Pero si bien nuestros predecesores mostraban en momentos concretos esta respuesta de “lucha-huída”, en la actualidad convivimos con ella constantemente comprometiendo diariamente nuestra salud. El hombre moderno de hoy en día ya no necesita cazar para abastecerse de alimento, tan sólo necesita acercarse a un establecimiento de comida y pasar por caja, tan simple como esto. Nuestra constante “lucha” y nuestro mayor rival es otro tipo de “presa” mucho más difícil de detener: el estrés. Este término derivado de la palabra griega “stringere” y que significa “provocar tensión” apareció por primera vez en el siglo XIV.

Walter B. Cannon (1871-1945) fue uno de los científicos que contribuyó al avance del desarrollo e investigación en el campo científico. Gracias a sus descubrimientos se pudo descifrar la homeostasis y también la respuesta de emergencia, la reacción de lucha-huída (1935). Fue de los primeros en utilizar el término estrés para describir situaciones que provocaban efectos fisiológicos y conductuales en el organismo frente a una situación de alarma. Este científico juntamente con De La Paz, observó que la reacción de lucha y huída provocaba la liberación de adrenalina por parte de las glándulas adrenales.

¿Qué sucede en nuestro organismo cuando se produce una situación de estrés?
Cuando se produce una situación de alarma o de estrés nuestro sistema nervioso simpático (SNS) se activa preparando al cuerpo y haciéndolo más fuerte para poder luchar frente a cualquier problema que se le pueda presentar.

La reacción de lucha y huída
La reacción de alarma o estrés del sistema nervioso simpático, es el mecanismo utilizado en situaciones de emergencia y de peligro para la supervivencia y la reproducción.

A nivel fisiológico se observa una elevación de la tensión arterial, un incremento del flujo sanguíneo hacia los músculos, un incremento del ritmo cardíaco e incluso un aumento del colesterol. Una del aumento del colesterol en sangre puede explicarse en el hecho que cuando el cuerpo se encuentra en una situación de estrés, éste responde produciendo más energía en forma de recarga metabólica, es decir, azúcar y grasa. Para que esto suceda es necesario que nuestro hígado produzca y secrete mayor cantidad de LDL (Low Density Lipoprotein), el principal transportador de colesterol en la sangre.

“Un estudio realizado en la Universidad de Londres examinó cómo
reaccionaba un grupo de individuos frente a una situación estresante y si ésta
les incrementaba los niveles de colesterol en sangre. Se valoraron las funciones
cardiovasculares, de homeostasis e inflamatorias antes y después del
estudio. Se observó un aumento de los niveles séricos de colesterol en todos los
participantes”.

Cuando nos encuentran el colesterol elevado lo primero que nos modifican, y con mucha suerte, es nuestra dieta. Nos dan un listado con todos aquellos alimentos que debemos evitar, alimentos que debemos reducir y alimentos que debemos consumir con mayor frecuencia y asiduidad. Cuando los niveles de colesterol sobrepasan en exceso los límites recomendados, es cuando, con mala suerte, nos prescriben un fármaco anti colesterolemiante (habitualmente estatinas). Así es como, a través de nuestra sociedad el temor del colesterol ha entrado paulatinamente en nuestras casas.

Tenemos tan metido en nuestra cabeza la estrecha relación colesterol-dieta que ni no nos planteamos la idea de que pueda exisitir otras causas tanto o más determinantes en el aumento del colesterol en sangre, como es nuestra mala adaptación frente al estrés.

Aparte de todas las acusaciones y la mala fama que siempre le hemos dado al colesterol, también tiene, como todo, su parte más positiva: es FUNDAMENTAL PARA NUESTRO ORGANISMO.

Tres posibles motivos por los que el estrés puede aumentar el colesterol
1- El organismo necesita disponer de mayor cantidad de energía (glucosa y grasa) para poder hacer frente a esta nueva situación (como nuestros ancestros- memoria genética).

2- El estrés interfiere con el proceso de limpiador-lipídico (hígado congestionado).

3- El estrés incrementa la producción de numerosos procesos inflamatorios como la interleuquina 6 (IK6), necrosis tumoral, Proteína C Reactiva (PCR) y producción lipídica.

Primera pregunta que nos deberíamos plantear: ¿Qué es el colesterol?

Pues bien, el colesterol es una sustancia que forma parte ESENCIAL de las membranas estructurales de todas nuestras células, además de ser el PRINCIPAL componente de las células nerviosas y ser una sustancia BÁSICA para la correcta función de las hormonas esteroideas (aldoesterona, estrógenos, progesterona, testosterona, cortisol, etc.), de la vitamina D y para la producción de bilis. En definitiva, el colesterol es FUNDAMENTAL para el correcto metabolismo de nuestro cuerpo.

El colesterol es el precursor de las hormonas esteroideas, los ácidos biliares y la vitamina D3. Forma parte imprescindible de la estructura de las membranas celulares. Se sintetiza y se cataboliza principalmente en el hígado.

Cuando hablamos de colesterol es importante diferenciar entre el colesterol exógeno y colesterol endógeno. El primero sería el más conocido, el colesterol que proviene a través de nuestra alimentación. El segundo es el que nos olividamos con mayor frecuencia sin tener en cuenta que el colesterol endógeno, fabricado en el hígado, corresponde al 80% del colesterol total, mientras que el 20% restante corresponde al colesterol que se consigue a través de la dieta.

El colesterol proveniente de la dieta tan sólo corresponde al 20% restante.

El colesterol circula por nuestro organismo mediante la ayuda de unos “vehículos” formado por proteínas y llamados lipoproteínas, gracias a los cuales puede llegar a su lugar de destino, bien sea en el hígado, bien sea en las células que lo necesiten. La lipoproteína HDL (High Density Lipoprotein), más conocida como “colesterol bueno” es la responsable de hacer llegar el colesterol, proviniente de la dieta, al hígado. Este órgano se encargará de transformar el colesterol en ácidos biliares (un 80%) y en colesterol libre (un 20%). La lipoproteína LDL (Low Density Lipoprotein) más conocida como “colesterol malo” se encarga de recoger el colesterol del hígado y llevarlo hacia las células que lo necesiten. Este último vehículo, a pesar de su mala fama, es esencial para que todas las células puedan recibir el colesterol necesario para el mantenimiento de la estructura de su membrana.

“Son varios los estudios que enfatizan el aumento de los niveles de
colesterol plasmático cuando existen una situación de
estrés”.

En situaciones de estrés, los órganos de mayor importancia como el cerebro, los pulmones y el corazón son abastecidos de la sangre proviniente de otros organos que son menos importantes ante estas situaciones. Otros estudios posteriores también sugerieron que otras secreciones de las glandulas adrenales, partilcularmente el cortisol, era esencial para el mantenimiento del tono muscular vascular y del mantenimiento del tono vasomotor.

Efectos Fisiológicas del Estrés en nuestro organismo-

Aumenta:
Colesterol.
Flujo Sanguíneo hacia pulmones, corazón y sistema nervioso central.
Ritmo cardíaco. Tensión Arterial (T.A.).
Cortisol.
ACTH.
Azúcar en sangre
Coagulación.
Ácidos grasos libres en la circulación (á lipólisis)
Euforia y Ansiedad
Fibrinógeno.
Glucosa en sangre.

Disminuye:
Sistema Inmune.
Flujo sanguíneo de la piel.
Acción de la Insulina.


“Estudios recientes enfatizan los importantes deajustes fisiológicos que se originan en consecuencia al aumento de nuestra peor amenaza: el estrés”.

Para concluir, sería muy aconsejable poder intervenir i abordar el estrés a través de un trabajo holístico para conseguir regular todas las funciones fisiológicas de nuestro organismo, inclusive normalizar los niveles de colesterol sérico.


Bibliografía recomendada
Hartenbach Walter, Dr. “La mentira del colesterol”. Eeditorial Robin Books (2006).